Paremiologia catalana comparada digital

Val més tenir que desitjar

51 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1913.

Val més tenir que desitjar

17 fonts, 1926.
Sinònim: Val més tenir que penedir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tenir Refr. l)». Editorial Moll.
Efectivament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 455. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1974): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 127. Pagès Editors.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 47. Editorial Joventut.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 520. Web.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 44. Ajuntament d'Inca.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.
Lloc: Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Més val que en sobri que no que en falti.
Equivalent en llatí: Melius est abundare quam deficere.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1632». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.
Conformar-se de lo que un té.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 224. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 211 (1/3/2011) «Refranys populars», p. 35. Revista Carrilet.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 65. Autoedició.

Més val tindre que desitjar

10 fonts, 1989.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas: També abunden les referències als qui tenen. I, a desgrat d'envejar-los dient: tots els pillos tenen sort, ells ja van aviats. Els qui no tenen massa vegades res més els hi roda pel cap.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar… I les mans», p. 86. Autoedició.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 77. Ajuntament d'Alzira.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
S'explica sol.
Sinònim: Més val Casafeta que Castellseràs.
Equivalent en castellà: Más vale tener que desear || Similars: Más vale pájaro en mano que ciento volando | Quien tuvo, retuvo | Al pobre le faltan muchas cosas; al avaro, todas | Más vale un toma que dos te daré | Más vale fortuna en tierra que bonanza por la mar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 313. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 288. Editorial Antinea.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 220. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 152. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Més val tenir que desitjar

6 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 494», p. 334. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 70. Garsineu Edicions.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 87. Edicions Salòria.
Lloc: Bages.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Defugir l'ambició i l'enveja», p. 180. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IX: Observacions, advertiments i consells, valors i contravalors, normes i principis. Tenir», p. 259. Eixam Edicions.

Val més tindre que desitjar

4 fonts, 1987.
Indica que és preferible acceptar allò de què es pot disposar actualment que deixar-ho per esperar coses més valuoses però no tan segures.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 22. Editorial l'Esquer.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 74. Instituto de Estudios Turolenses.
Vol dir que val més no discutir per poca cosa, perquè es pot perdre més (l'amistat, etc.).
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Més val tindre que desijar

2 fonts, 1980.
Lloc: Riba-roja d'Ebre.
Cabré i Montserrat, Dolors (1985): Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal «Refranys socials», p. 194. Llibreria Adserà.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 14. Anubar Ediciones.

Mes val tenir que desitjar

1 font, 2010.
Lloc: Empordà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mes val tindre que desijar

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 103. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Més val tindre que envejar

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1804. Publicacions de la Universitat de València.

Més val tindre, que desijar

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 170. Editorial Arte y Letras.

Mes val tindrer que desitjar

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 264, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Val més haver que desitjar

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 143. Editorial Sargantana.

Val més tenir que empenedir

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 44. Ajuntament d'Inca.

Val més tenir, que desitjar

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. V», p. 70. Consell de Mallorca.

Val més tindre / que desitjar

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desitjar», p. 107. Edicions Polígrafa.

Val més tindre que haver tengut

1 font, 1995.
Font: ME, CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 74. Instituto de Estudios Turolenses.

Val més tindre/tenir que desitjar

1 font, 2011.
Es diu com a resposta a qui critica o enveja alguna cosa que tenim, siga bellesa, fortuna…
Equivalent en castellà: Más vale tener que desear | Más vale dando que dado | Más vale dejar en muerte a un pillo un duro que pedir en vida una peseta a un hombre de bien.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 404. Web.

Val més tinre que desijar

1 font, 2017.
Val més tenir que desitjar. És preferible acceptar allò que es té abans que eperar coses que han de venir o no són segures.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 257. Salvat, S.A. de Ediciones.