Paremiologia catalana comparada digital

Ser un glotó

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1907.

Glotó, -ona

1 font, 1926.
Adj. Golafre; qui menja excessivament i amb avidesa.
Què és vi? respon abandó: / premut, embriagat, glotó, Llull Gatz. 580 | Se sdeué a vegades que lo ocell és glotó e per menjar aferra's, Anim. caçar 42 vo | En taverna ab glotons, Febrer Inf. xxii, 15.
Equivalent en castellà: Glotón.

Glotón (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Golafre.