Paremiologia catalana comparada digital

Ser un guaperes

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Guaperes

3 fonts, 1997.
Popularment, algú que és molt atractiu.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Un «guaperes» es pren un «cubata» de «gratel·lo»». Catalunya Ràdio.
Presumit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Guaperes adj. i s.», p. 186. Edicions 62.
Guapo.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Guaperes adj. i s.», p. 186. Edicions 62.
Es diu a (d')un home presumit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «G», p. 97. Editorial Trabucaire.

Ésser un «guaperes» (o anar de «guaperes») *

1 font, 2007.
És un noi molt pretensiós (o li sembla que amb un dit ha de tocar el cel, amb set matalassos no li taparies el cul, és un prepotent, un arrogant, un presumit, un cregut, un vanitós; no és un 'guaperes', va de 'guaperes').
DICPC (2007): Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana (DICPC). Web.