Aquest refrany, que abans sempre l'encertava, ve d'aquella època en què molta gent de les comarques gironines, sobretot de la Garrotxa, creia en l'existència d'un curiós personatge, anomenat Andreu, més conegut com el Pare de la Neu, que cada any el 30 de novembre, diada de l'apòstol sant Andreu, celebrava un banquet realment extraordinari, en un lloc situat damunt els núvols i amb un elevadíssim nombre de convidats, àpat constituït per carn d'oca, les plomes de les quals, en forma de borrallons de neu,.