Adj. m. i f. Afectat d'un trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.
Equivalent en alemany: Hypochondrisch (adj.); Hypochonder (m.).
Ser (un) hipocondríac
4 recurrències. Primera citació: 1997.
Hipocondríac
1 font, 1997.
Adj. m. i f. Afectat d'un trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.
Equivalent en anglès: Hypochondriac.
Adj. m. i f. Afectat d'un trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.
Equivalent en castellà: Hipocondríaco (o hipocondriaco).
Adj. m. i f. Afectat d'un trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.
Equivalent en francès: Hypocondriaque.