Paremiologia catalana comparada digital

Cadascú sap on li estreny la sabata

67 recurrències en 32 variants. Primera citació: 1880.

Cadascú sap on li estreny la sabata

11 fonts, 1993.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Cadascú sap per on falla, sap les debilitats o mancances que té.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 4. Apunts curs nivell C català.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Layola i Fabra, Aleix (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/547082947711741953». Twitter.
Lloc: Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Aconsella atendre personalment les coses que ens interessen especialment.
Sinònim: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.
(2001): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 19. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

Cadascú sap on li apreta la sabata

7 fonts, 1987.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Saber». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 196. Editorial Millà.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 72. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 93. Seuba Edicions.
Equivalent en llatí: Nemo scit ubi calceus urat, nisi qui eum portat.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Zapato.
Equivalent en castellà: Cada cual sabe donde le aprieta el zapato.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 73». Autoedició.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. C», p. 365. Web.

Cada u sap on li apreta la sabata

6 fonts, 1951.
Aplicat per a significar que cada u sap millor que ningú les seves coses.
Font: Origen llatí.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 45. Editorial Selecta-Catalonia.
Aplicat per a significar que cadascú sap millor que ningú les seves coses. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranys i dites (1935).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1629617237907898368». Twitter.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Coneixença», p. 162. Edicions Tres i Quatre.
Totes les formes esmentades s'apliquen per significar que cada u sap millor que ningú les seves coses.
Sinònim: Cada u a casa seva sap on plou / cada u, el seu galliner, sap com se'l té.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 76. Editorial de Vecchi.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 88. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cadascú sap on li fa mal la sabata

5 fonts, 1999.
Sinònim: Veg. Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mal». Editorial Barcanova.
També aquesta sabata que veieu us sembla nova i elegant, però només jo sé on em fa mal. Resposta d'un romà, quan li preguntaren per què ell havia repudiat la seva bella i elegant esposa;
Equivalent en llatí: Et hic soccus, quem cernitis, videtur vobis novus et elegans, sed nemo scit praeter me ubi me premat.
Font: Anècdota referida per Plutarc en la seva 'Vida d'Emili Paul' i recollida també per sant Jeroni: cascascú coneix millor que ningú els seus propis problemes. Sant Jeroni (Iov. 1.48).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «832». Enciclopèdia Catalana.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Cadascú». Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Evitar criticar», p. 184. Institut Francesc Ribalta.
Un noble romà, casat amb una dama distingida, demanà el divorcisense aportar-hi públicament cap raó, cosa que provocà crítiques d'amics i del poble en general. per fer front a la situació, un dia, en una reunió, el noble es va treure una sabata i la mostrà als presents alhora que els deia: Tots reconeixereu que aquesta és una bona sabata, però cap de vosaltres no sap on mèstreny el peu. Això només ho sé jo. I, així mateix, només jo puc saber per què he repudiat la meua dona.
Cadascú coneix les seues debilitats. I les seues raons.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials)», p. 152. Eixam Edicions.
S. I-II dC. De: Plutarc.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Justificació», p. 10. Eixam Edicions.

Cada qual sap sa sabata a on li mossega

3 fonts, 2003.
Tothom sap d'on pateix.
Sinònim: Cadascú sap on li mossega sa sabata.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.2. Vestit i indumentària. Refranys», p. 236. Editorial Moll.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2004): Revista Bellpuig, 710 «Els nostres modismes», p. 16. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. C», p. 88. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 26. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. C», p. 154. Consell de Mallorca.

Cada cual sab ahont li apreta la sabata

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 45. Manuscrit.

Cada hu sap ahon li fa mal la sabata

1 font, 2022.
Equivalent en castellà: Ignoran donde les duele el zapato.
Baydal, Vicent (2022): «https://twitter.com/vicentbaydal/status/1560498683589918723». Twitter.

Cada ú sab aon li apreta la sabata

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 41. Editorial Arte y Letras.

Cada ú sap a on li apreta la çabata

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 7. Anubar Ediciones.

Cada ú sap a on li apreta la sabata

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 273. Editorial Antinea.

Cada u sap on l'estrinyi la sabata

1 font, 2017.
Aquesta manera de diure, que amb tota evidència es de origen popular, vol significar com a voltes les aparences poden enganyar qui no coneix les situacions i com moltes voltes se fanen tants xarraments sense se donar compte de la real entitat dels problemes que cada u de mosaltros pot tenir (amb més detalls a l'original).
Difícilment pogueriva trobar, com podeu veure, una altra sabata més bella i millor de aqueixa que port, però m'estrinyi el peu, i jo sols sep on m'estrinyi.
Sinònim: Cada u en casa d'ell sap quanta sal hi vol a l'olla.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Loi, Vito (2017): Maneres de diure «Cada u sap on l'estrinyi la sabata», p. 15. Edicions de l'Alguer.

Cada u, sap a on li estreny sa sabata

1 font, 1984.
Cada u coneix es seus problemes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 199. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cada u, sap sa sabata a on li mossega

1 font, 1984.
Cada u, s'entem d'es seu mal.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 205. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cada u, sap sa sabata, a on li mossega

1 font, 1984.
Cada u, s'entem d'es seu mal.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 237. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cadaqual ja sap ahont / li apreta la sabata

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 87. Imprempta de Carlos Latrobe.

Cadascú sap a on l'apreta la sabata

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 183. Editorial Sargantana.

Cadascú sap a on li apreta la sabata

1 font, 1992.
Sinònim: Cadascú sap a casa seva a on hi plou | Cascú sap més en son mester i el cavall coneix mills son cavaller | Tothom té mals i cada u se sent dels seus | Cada u sap quin peu li dol.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 16», p. 752. Columna Edicions.

Cadascú sap a on li fa mal la sabata

1 font, 1997.
D'aquí sorgí la frase comentada amb el sentit que manté encara avui. Jeroni també recull aquesta dita. De: Plutarc.
Font: Emili Paulus 5.3) i Jeroni (Contra Jovinià 1.48.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 30», p. 83. Edicions 62.
Aquesta dita prové de la vida que Plutarc escrigué sobre Emili Paulus, on, quan explica que aquest es vol divorciar de Papíria, aporta l'anècdota d'un romà que volia repudiar la seva muller, actitud que els seus amics no comprenien a causa de les qualitats evidents de la dona. Aleshores, el marit, després de mostrar-los una sabata molt ben feta i lloar-ne el seu aspecte extern, els digué que, malgrat tot, cap d'ells podia dir-li a quin cantó del peu la sabata li feia mal. De: Plutarc.
Font: Emili Paulus 5.3) i Jeroni (Contra Jovinià 1.48.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 30», p. 83. Edicions 62.

Cadascú sap molt bé on li fa mal la sabata

1 font, 2001.
Cf. Et hic soccus…
Equivalent en llatí: Omnis homo bene scit, ipsum quo calcius angit.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2102». Enciclopèdia Catalana.

Cadascú sap on fi estreny la sabata

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Refranys (II)», p. 11. Revista L'Estel.

Cadascú sap on Ii estreny la sabata

1 font, 1998.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.

Cadascú sap on li «aprete» la sabata

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 76. Edicions Salòria.

Cadascú sap sa sabata a on li mossega

1 font, 1999.
Cadascú sap allò que li preocupa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Saber», p. 90. Hora Nova.

Cadescú sap on li apreta la sabata

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «C», p. 2. Manuscrit.

Cascú prou bé coneix hom la çabata lo fereix

1 font, 1905.
Proverbis scoceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis scoceses», p. 146. Stampa Elzeveriana.

Cascú sap a on li apreta l'espardenya

1 font, 1932.
Cadascú s'entén.
Sinònim: Cascú sap a on li apreta la sabata.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 429. Societat Castellonenca de Cultura.

Cascú sap a on li apreta la sabata

1 font, 1932.
Cadascú s'entén.
Sinònim: Cascú sap a on li apreta l'espardenya.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 429. Societat Castellonenca de Cultura.

Ningú no sap on li fa mal la sabata, llevat del qui la porta

1 font, 2001.
Cf. Et hic soccus…
Equivalent en llatí: Nemo scit ubi calceus urat, nisi eum portat.
Font: HW 38690.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1798». Enciclopèdia Catalana.

Només el que porta la sabata sap on li fa mal

1 font, 2001.
Equivalent en castellà: Sólo el que lo lleva sabe donde aprieta el zapato.
Lloc: Anglaterra.
Scheffler, Axel (2001): Proverbis de tot el món «L'experiència», p. 73. Ediciones Destino.

Saber com li apreta la sabata

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1822. Publicacions de la Universitat de València.

Saber on li apreta la sabata

1 font, 2003.
Sap a on li apreta la sabata.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Sap ahont li apreta la sabata

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.