Adj. i subst. m. i f. Deficientíssim d'intel·ligència a causa d'una anormalitat cerebral.
No podia apendre ne retenir neguna sciència, per lo qual l'escarnien tots los altres e li deyen ydiota, Eximplis, ii, 228 | Per obviar aximateix lo perill de la consciència en special los hòmens ydiotes, doc. a. 1535 (Boll. Lul. xxiv, 264).
Equivalent en castellà: Idiota.
Que pateix idiòcia (Estat de dèficit d'intel·ligència, congènit o adquirit precoçment, en el qual l'individu posseeix un quocient intel·lectual que oscil·la entre 0 i 20 i una edat mental que no sobrepassa els tres anys,i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres).
Alguns insults són comuns a altres llengües veïnes, com és el cas d'«estúpid», «idiota», «neci», o «imbècil» (que també pot ser «imbecil», sense accent), procedents de mots llatins (stupidum, idiota, nescius, imbecillus) o bé «cretí», del francès 'crétin'
Fins i tot, en una llengua tan allunyada de nosaltres com el rus, Fiódor Dostoievski va titular una de les seves obres més famoses: «L'idiota».
Del personatge de «Bola de Drac», Vegeta.
Es diu a (d')una persona que ha fet una estupidesa.