M. i f. i adj. Adulador servil.
Era llest y servicient… y com també tenia molt de llepa, s'havia sabut conquistar l'estimació del patró, Penya Mos. iii, 199.
Equivalent en castellà: Lameculos.
Lloc: Tarr, Mall., men.
Ser un llepa
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Llepa
5 fonts, 1926.
Persona que adula i exalça a un altre per a obtenir-ne un benefici.
Adulador servil.
Era llest i servicial, i com que també tenia molt de llepa, s’havia sabut conquistar l’estimació del patró.
Sinònim: Llepaire | Llepó -ona.
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina… La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Sinònim: Llepaculs.
Ser un llepa
3 fonts, 1981.
I sabeu també que en aquest país nostre abunden els caragirats, els llepes i els estiracordetes.
Està parlant del Buenafuente perquè vol treballar al Terrat. És un llepa!
—El sagristà, senyora Polònia, l sagristà! —acusà, amb veu de faldilletes, el beat Eliseu, que era un llepa.
Lloc: Mequinensa.
Fer el llepa
1 font, 1994.
La tàctica clàssica dels bancs, és a dir del diner, és fer el llepa a tothom que els confiï els cabals.