Paremiologia catalana comparada digital

Ser un llepaxones

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Llepa-xones

2 fonts, 1997.
Adulador.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llepa-xones m. o f.», p. 203. Edicions 62.
Es diu a (d')un adulador. En sentit propi és la persona que té propensió a fer la cunnilinció.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «L», p. 107. Editorial Trabucaire.

Llepaxones

1 font, 2018.
Un llepaxones també fa referència a un gos petit que sempre s'està entre les faldes d'una dona.
Sinònim: Llepafigues.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Fel·lació, cunnilinció», p. 257. Editorial Gregal.