Paremiologia catalana comparada digital

Ser un llucifer

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Llucifer

2 fonts, 1926.
M. i adj. Home o noi endiastrat, que obra violentament, sia per ira, sia per entremaliadura.
Confegeix s'oreia an aquell llocifer, Alcover Cont. 129 | El senyor Mandilego may l'havia trobat tan viu ni tan llocifer, Oliver Obres, v, 209.
Equivalent en castellà: Demonio | Endiablado.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Llucifer 2». Editorial Moll.
És clar que aquestes actuen sota les ordres del boc de Biterna, i aquest no és altra cosa que el mateix Llucifer disfressat de cabrot.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Cinquè grapat: Qui té por del Pere Botero?», p. 95. Edicions del Mall.