M. i adj. Home o noi endiastrat, que obra violentament, sia per ira, sia per entremaliadura.
Confegeix s'oreia an aquell llocifer, Alcover Cont. 129 | El senyor Mandilego may l'havia trobat tan viu ni tan llocifer, Oliver Obres, v, 209.
Equivalent en castellà: Demonio | Endiablado.
És clar que aquestes actuen sota les ordres del boc de Biterna, i aquest no és altra cosa que el mateix Llucifer disfressat de cabrot.
Lloc: Pallars.
Met. Superbo, maligne, enfadat.
Equivalent en castellà: Lucifer.
M. Príncep dels dimonis.
Equivalent en castellà: Lucifer.
M. Príncep dels dimonis.
Equivalent en llatí: Daemonum princeps.
Met. Superbo, maligne, enfadat.
Equivalent en llatí: Superbus, maleficus.