Paremiologia catalana comparada digital

Ser un llucifer

Llucifer

1 font, 1926.
M. i adj. Home o noi endiastrat, que obra violentament, sia per ira, sia per entremaliadura.
Confegeix s'oreia an aquell llocifer, Alcover Cont. 129 | El senyor Mandilego may l'havia trobat tan viu ni tan llocifer, Oliver Obres, v, 209.
Equivalent en castellà: Demonio | Endiablado.