Paremiologia catalana comparada digital

Ser un malvat

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Malvat

4 fonts, 1865.
Que és molt dolent, que fa el mal a consciència.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
Adj. Molt dolent, pervers.
Equivalent en alemany: Ruchlos.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malvat -ada», p. 742. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Molt dolent, pervers.
Equivalent en anglès: Wicked, evil.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malvat -ada», p. 742. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Molt dolent, pervers.
Equivalent en castellà: Malvado -da, desalmado -da.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malvat -ada», p. 742. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Molt dolent, pervers.
Equivalent en francès: Scélérat -ate, fripon -onne.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Malvat -ada», p. 742. Enciclopèdia Catalana.
Home de mals instints que es complau a fer mal.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malvat 1», p. 55. Edicions Polígrafa.
Home pervers, d'instints criminals.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malvat 2», p. 55. Edicions Polígrafa.
Adj. Pervers, dolent.
Equivalent en castellà: Malvado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malvat, da», p. 125. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Pervers, dolent.
Equivalent en llatí: Nefarius.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malvat, da», p. 125. Hermanos Espasa, Editores.

Malvat, malvada

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona molt dolenta, perversa. És un occitanisme, del baix llatí «malifatiu», que era com «malfadat».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 116. Editorial Trabucaire.