Paremiologia catalana comparada digital

Ser un maniàtic

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Maniàtic

1 font, 1997.
Adj. m. i f. Dit de la persona que té manies.
Equivalent en alemany: Manisch (adj.); der einen …fimmelhat.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Maniàtic -a», p. 746. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Dit de la persona que té manies.
Equivalent en anglès: Fussy, picky (adj.); fussy person, picky person (m. i f.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Maniàtic -a», p. 746. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Dit de la persona que té manies.
Equivalent en castellà: Maniático -ca.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Maniàtic -a», p. 746. Enciclopèdia Catalana.
Adj. m. i f. Dit de la persona que té manies.
Equivalent en francès: Maniaque.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Maniàtic -a», p. 746. Enciclopèdia Catalana.

Maniátich

1 font, 1865.
Adj. Boig, qui té manias.
Equivalent en castellà: Maniático, maniaco, caprichoso, testarudo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Maniátich, a», p. 129. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Boig, qui té manias.
Equivalent en llatí: Insanus, amens, fanaticus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Maniátich, a», p. 129. Hermanos Espasa, Editores.