Paremiologia catalana comparada digital

Ser un marrano

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Marrano

2 fonts, 1926.
M. i f. i adj. (castellanisme): Porc, indecent, brut materialment o moralment.
Equivalent en castellà: Marrano.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Marrano, -ana». Editorial Moll.
Mot insultant. Brut, indecent.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marrano», p. 116. Edicions Polígrafa.

Marrano!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. a. Aspecte. Netedat i brutícia. Brutea, brutícia. Persona bruta», p. 245. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.