Paremiologia catalana comparada digital

Ser un masclot

2 recurrències. Primera citació: 1999.

Masclot

2 fonts, 1999.
Dona que fa coses pròpies de l'home.
És un masclot.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. M. Masclot», p. 64. Autoedició.
Es diu a (d')una dona que mascleja, gallimarsot.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 119. Editorial Trabucaire.