Adj. m. i f. Que té costum de dir mentides.
Cada dia es torna més mentider. | Segur que no t'ha dit la veritat: és un mentider.
Equivalent en alemany: Lügenhaft (adj.); Lügner -in (m. f.).
Ser un mentider
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.
Mentider
2 fonts, 1865.
Adj. m. i f. Que té costum de dir mentides.
Cada dia es torna més mentider. | Segur que no t'ha dit la veritat: és un mentider.
Equivalent en anglès: Lying (adj.); liar (m. f.).
Adj. m. i f. Que té costum de dir mentides.
Cada dia es torna més mentider. | Segur que no t'ha dit la veritat: és un mentider.
Equivalent en castellà: Mentiroso -sa, embustero -ra, trolero -ra.
Adj. m. i f. Que té costum de dir mentides.
Cada dia es torna més mentider. | Segur que no t'ha dit la veritat: és un mentider.
Equivalent en francès: Menteur -euse.
Adj. Embustero, qui está acostumat á mentir.
Equivalent en castellà: Embustero, mentiroso.
Enganyós, fals.
Equivalent en castellà: Mentiroso.
Adj. Embustero, qui está acostumat á mentir.
Equivalent en llatí: Mendax.
Enganyós, fals.
Equivalent en llatí: Vanus.
Mentider, mentidera
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que diu mentides.