Paremiologia catalana comparada digital

Ser un merdis

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Merdis

2 fonts, 1997.
Covard.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Merdis m. o f.», p. 221. Edicions 62.
Persona sense cap mèrit, o menyspreable, molt usat com a insult.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Merdis m. o f.», p. 221. Edicions 62.
Escanyolit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Merdis m. o f.», p. 221. Edicions 62.
Persona menyspreable, terme molt usat com a insult.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 123. Editorial Trabucaire.