Paremiologia catalana comparada digital

Tenir cara d'ovella i urpes de llop

99 recurrències en 43 variants. Primera citació: 1885.

Parlar d'ovella i mossegar de llop

12 fonts, 1926.
Es diu dels hipòcrites, que fingeixen amor i procuren fer mal.
Sinònim: Cap d'ovella i garres de llop.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ovella Loc». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 193. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 195. Editorial Millà.
Es diu dels hipòcrites, que fingeixen amor i procuren fer mal.
No et refiïs d'ell perquè té parlar d'ovella i mossegar de llop.
Sinònim: Cap d'ovella i garres de llop, cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes, tenir paraules de sant i obres de diable, tenir cara d'ovella i urpes de llop, ungles de gat i cara de beat.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Hipòcrita». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es diu de l'hipòcrita, fals, felló. Dels qui fingeixen afecte, amor, amistat o fidelitat iprocuren només fer el mal.
Sinònim: Cap d'ovella i garres de llop | Cara d'ovella i arpes de llop.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 57. Universitat Politècnica de Catalunya.
Sinònim: Bel d'ovella i mossec de llop.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 903. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ovella», p. 64. Edicions Polígrafa.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Moltons, ovelles i», p. 127. Editorial Millà.
Dit dels hipòcrites.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 253. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Hipòcrita. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tenir cara d'ovella i urpes de llop

12 fonts, 1979.
Fingir ser bo.
Equivalent en castellà: Ser una mosquita muerta.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 83. Edicions 62.
Tenir l'aspecte de bona persona però ésser pervers.
Equivalent en castellà: Ser una mosquita muerta.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cara», p. 55. Enciclopèdia Catalana.
Fingir ésser bo / tenir l'aspecte de bona persona però ésser pervers.
No et fiïs del seu aspecte bonhomiós; té cara d'ovella i urpes de llop; li conec uns fets molt reprovables.
Sinònim: Parlar d'ovella i mossegar de llop, cap d'ovella i garres de llop, tenir paraules d'ovella i fets de llop, tenir paraules de sant i obres de diable, tirar la pedra i amagar la mà, cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Hipòcrita». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
(Tenir) cara de malícia.
Ha comès un desfalc a l'empresa. Recordes que t'havia dit que tenia cara d'ovella i urpes de llop?
Sinònim: Tenir paraules de sant i obres de diable, parlar d'ovella i mossegar de llop, tenir paraules d'ovella i fets de llop, tirar la pedra i amagar la mà, cap d'ovella i garres de llop, cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Traïdor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Urpes de gat i cara de beat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «664», p. 195. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Fingir ésser bo.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 112. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sota una pell de xai sovint s'amaga una ànima de llop.
Equivalent en llatí: Pelle sub agnina latitat mens saepe lupina.
Font: HW 39493h2.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2222». Enciclopèdia Catalana.
Aparentar el que un no és; és a dir: ésser hipòcrita.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cara, careta, carota», p. 26. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 183. Universitat Miguel Hernández.
Fingir ésser bo.
Sinònim: Simular, trair, aparentar allò que hom no és, ésser fals, ésser enganyós, ésser nyeu-nyeu, ésser hipòcrita, tenir cara de Judes | Veg. tb. Tirar la pedra i amagar la mà.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 339. Edicions 62.
Falsament inofensiu.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 16. Edicions 62.
Hipòcrita, traïdor. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Cap d'ovella i garres de llop

10 fonts, 1926.
Es diu dels hipòcrites, que fingeixen amor i procuren fer mal.
Sinònim: Parlar d'ovella i mossegar de llop.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ovella Loc». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 232. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 194. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Es diu dels hipòcrites, que fingeixen amor i procuren fer mal.
Sembla molt bona persona, però té cap d'ovella i garres de llop.
Sinònim: Parlar d'ovella i mossegar de llop, cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes, tenir paraules de sant i obres de diable, tenir cara d'ovella i urpes de llop, tenir Déu a la boca i el diable en el cor, tenir mel a la boca i fel al cor.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Hipòcrita». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es diu de l'hipòcrita, fals, felló. Dels qui fingeixen afecte, amor, amistat o fidelitat iprocuren només fer el mal.
Sinònim: Parlar d'ovella i mossegar de llop | Cara d'ovella i arpes de llop.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 57. Universitat Politècnica de Catalunya.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 753», p. 623. Columna Edicions.
Es diu dels hipòcrites.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 462. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 173. Universitat Miguel Hernández.
Hipòcrita. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Cara d'ovella i ungles de llop

6 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Cara de beato y uñas de gato.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 54. Editorial Pòrtic.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.
Dit dels hipòcrites.
Sinònim: Ungles de gat i cara de beat.
Equivalent en castellà: Cara de beato y uñas de gato; Palabras de santo y uñas de gato.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cara». Editorial Barcanova.
Sinònim: Veg. tb. 196.
Equivalent en castellà: Cara de beato y uñas de gato.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Ovella», p. 95. Edicions 62.
Es diu dels hipòcrites.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 462. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.

Cara d'ovella i arpes de llop

5 fonts, 1926.
Ho diuen dels hipòcrites.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «2 Arpa Refr. a)». Editorial Moll.
Es diu dels hipòcrites.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cara Refr. m)». Editorial Moll.
Es diu dels hipòcrites.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cara», p. 41. Editorial Moll.
Ho diuen dels hipòcrites.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ovella», p. 162. Editorial Moll.
Es diu de l'hipòcrita, fals, felló. Dels qui fingeixen afecte, amor, amistat o fidelitat iprocuren només fer el mal.
Sinònim: Parlar d'ovella i mossegar de llop | Cap d'ovella i garres de llop.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 57. Universitat Politècnica de Catalunya.
Equivalent en francès: Visage de brebis et griffes de loup.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 52. Robert Morel Editeur.
Es diu dels hipòcrites (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «588 Cara», p. 90. Institut Menorquí d'Estudis.

Tenir paraules d'ovella i fets de llop

4 fonts, 1926.
Esser hipòcrita.
Lloc: Alcoi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Llop Loc. d)». Editorial Moll.
Ésser hipòcrita.
No et refiïs d'ell, que té paraules d'ovella i fets de llop.
Sinònim: Tenir Déu en la boca i el diable en el cor, tenir mel a la boca i fel al cor, cap d'ovella i garres de llop, tenir paraules de sant i obres de diable, parlar d'ovella i mossegar de llop, ungles de gat i cara de beat.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Hipòcrita». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser un hipòcrita. Traïdor, fals, fariseu. Pèrfid.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 57. Universitat Politècnica de Catalunya.
Hipòcrita. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Bel de xai, mossegada de llop

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1034. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 462. Edicions 62.

Ni ha que tenen parlar d'ovella i mossegar de llop

3 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Tenir bel d'ovella i mossec de llop

3 fonts, 1926.
Tenir bones paraules i males obres.
Lloc: Olot, Llanàs.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Bel Loc. b)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1032. Editorial Selecta-Catalonia.
Hipòcrita, fariseu, fals, felló. Tenir bones paraules i mals fets.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 57. Universitat Politècnica de Catalunya.

Tenir bel de xai i mossec de llop

3 fonts, 1926.
Es diu de la persona que té bones paraules i males accions.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Xai, Xaia Loc. b)». Editorial Moll.
Es diu de la persona que té bones paraules i molt males intencions. Traïdor. Felló. Carajirat.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. Del xai i de l'anyell», p. 62. Universitat Politècnica de Catalunya.
Es diu de la persona que té bones paraules i males accions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tenir bel d'ovella i mossegada de llop

2 fonts, 1967.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 196. Editorial Millà.
Tenir bones paraules i dolents fets.
Lloc: Pineda, Lledó.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bel», p. 132. Edicions Polígrafa.

Bel d'ovella i mossec de llop

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 611», p. 136. Columna Edicions.

Bel de xai / i mossegada de llop

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bel», p. 132. Edicions Polígrafa.

Bel de xai i mossegada de llop

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Be», p. 36. Editorial Millà.

Bell d'ovella, mossèc de llop

1 font, 1918.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1918): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIV. Manresa, janer-desembre de 1918, núm. 72», p. 276. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Cap d'ovella i garres de llop (o de lleó)

1 font, 2012.
Aconsella tenir una aparença pacífica, però ser decidit i agressiu en les accions. «Hopo», en castellà, fa referència a la cua llanuda de la guineu o l'ovella, per exemple.
Sinònim: Bel d'ovella i mossec de llop | Ungles de gat i cara de beat.
Equivalent en castellà: Morder de raposo y cobija con el hopo.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Cap d'ovella y garres de llop

1 font, 1910.
Es allò de ungles de gat y cara de beat.
Sinònim: Ungles de gat y cara de beat.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 148. L'Avenç.

Cap d'ovella, / garres de lleó

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap», p. 163. Edicions Polígrafa.

Cap d'ovella, garres de lleó

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 194. Editorial Millà.

Cara d'auveia i arpes de llop

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 26. Consell de Mallorca.

Cara d'euveia i arpes de llop

1 font, 1958.
Hipocresía.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «II. La revelación. Viejo y Nuevo Testamento», p. 93. Museu de Mallorca.

Cara d'oveia i arpes de llop

1 font, 1984.
Fer cara de santet, i no tenir conciència.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 159. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cara d'ovella (o de xai, o de be) i urpes de llop

1 font, 1997.
Hipòcrita.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cara f.», p. 84. Edicions 62.

Cara d'ovella i urpes de llop

1 font, 2014.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «224 - Cara d'ovella i urpes de llop», p. 224. Blogger.

Cara d'ovella i urpes de llop!

1 font, 1999.
Es diu a algú que sembla molt bona persona però que no ho és. De: P. Manzanares.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 55. Editorial Trabucaire.

Cara d'ovella, arpes de llop

1 font, 2008.
Voler fer veure el que no és.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 318. Editorial Moll.

Cara de auveya y arpas de llop

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Cara de beato y uñas de gato.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 166. Imprenta de Salvador Fábregues.

Cara de sant i arpes de llop

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «III. La Virgen y los Santos. Los santos», p. 95. Museu de Mallorca.

Cara de sant i urpes de gat

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.

Hi ha qui té un parlar d'ovella però un mossegar de llop

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 31. Garsineu Edicions.

Març marçot, cara d'ovella i urpes de llop

1 font, 2024.
Toti (2024): «https://twitter.com/xaiecologic/status/1763844985307242839». Twitter.

N'hi ha que tenen parlar d'ovella i mossegar de llop

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 23. Web.

Paraula d'ovella i fets de llop

1 font, 1926.
Es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la.
Sinònim: Bones paraules i dolents fets | Ni paraula dolenta ni obra bona | Paraules de sant i obres de diable.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Paraula Loc. z)». Editorial Moll.

Parlar d'ovella / i mossegar de llop

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 232. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Parlar d'ovella y mossegar de llop

1 font, 1910.
Se diu d'aquell qui per devant nos acarona y per derrera'ns treu la pell.
Equivalent en castellà: El gato de Mari Ramos, / halaga con la cola y araña con las manos.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Modismes», p. 143. L'Avenç.

Pell d'auveia, carn de llop

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. P», p. 180. Consell de Mallorca.

Té parlar d'ovella i mossegar de llop

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ovelles i cabres», p. 112. J. Huguet Pascual, editor.

Te pensaments d'ovella i fets de llop

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «T», p. 142. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Tenir cara d'oveia i arpes de llop

1 font, 1984.
Hipocresia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Tenir. Afirmacions», p. 119. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tenir cara d'ovella i arpes de llop

1 font, 1999.
Esser hipòcrita, fals.
Sinònim: Esser més fals que Judes | Tirar sa pedra i amagar sa mà | Tenir mel a sa boca i fel en es cor | Fer sa gata parda | Esser una mosqueta morta | Mirar de coa d'ull | Esser un fa i calles | Anar cara tapada | Tenir set clovelles.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Hipocresia», p. 72. Hora Nova.

Tenir cara d'ovella i urpes de lleó

1 font, 2001.
Paraules de Jesús amb referència als falsos profetes. De: Bíblia. Sant Mateu.
Equivalent en llatí: Veniunt ad nos in vestimentis ovium, intrinsecus autem sunt lupi rapaces.
Font: Mat. 7.15.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3036», p. 174. Enciclopèdia Catalana.

Tindre cara d'ovella i urpes de llop

1 font, 2008.
Tindre l'aspecte de bona persona però ser pervers.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tindre veu de cabra i mossec de llop

1 font, 2011.
S'expressa quan algú no és de fiar, per la veu es coneix que pel darrere pot fer mal. De les dones es diu quan són unes gates maules.
Vegila amb aqueixa, que té veu de cabra i mossec de llop.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Dites populars. Frases fetes», p. 521. Edicions Salòria.