Un micapà era una cataplasma feta de farina o herbes, que s'aplicava al ventre per a reblanir-lo. La gent devia tindre consciència de la poca utilitat d'aquesta classe de remeis, perquè prompte es va associar a la idea que no aprofitava per a res,.
Que era inútil, i s'aplica tant a persones com a coses. Ex. Miquel és un micapà, pobra de la dona.