No tenir criteri propi.
Equivalent en castellà: Ser muy dócil, ser un bragazas.
[…] sense combregar amb rodes de molí, sense despullar un sant per vestir-ne un altre, sense que a última hora algú surti amb un ciri trencat, sense ser un escolà d'amén i sense encomanar-se ni a Déu ni al diable.
Vegeu el diccionari d'Alcover-Moll, s.v. 'escolà': «3. Escolà d'amèn [sic]: persona mancada d'idees pròpies o que accepta servilment les dels altres (Cat., Val., Bal.). Deya que no eran més qu'uns escolans d'amèn, Aguiló Rond. de R., 191. Si crida, no replicar-li, / ans dir-li que rahó té; / per fi, sereu escholans / que a tot responeu amèn, Ros Rom. 90».
No fa res a iniciativa pròpia; espre espera que li diguin el que ha de fer: és un escolà d'amén.
Sinònim: Ser escolà d'amén.
Lloc: Vic (Osona).
Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri.
És el seu escolà d’amén: a tot li diu que sí | S’ha enfadat amb mi perquè el contradic; ell voldria que jo fos un escolà d’amén i que sempre li donés la raó.
Sinònim: Ser un escolanet d'amén.
Em pensava que la Godiva, que sempre ha sigut un escolà d'amén, estaria més a favor meu o que per lo menos seria més moderada.
Dir a tot que sí, avenir-se en tot a la voluntat d'altri.