Paremiologia catalana comparada digital

Ser un mofeta

Mofeta

3 fonts, 1926.
M. i f. i adj. Mofaire; que fa mofa o expressa mofa.
D'ulls clars, somrís mofeta i gruixuts mostatxos, Pons Com an. 41 | Oidà, vet allà la cara d'un vell mofeta, Ruyra Parada 18 | L'obrer, com a bon guerxolí, era un mofeta, Oller Vilaniu 10.
Equivalent en castellà: Burlón.
A tall d'exemple, el metge ha de ser capaç de conèixer i saber diferenciar un individu murri d'un altre més aviat sorrut, li serà útil distingir un mofeta d'un altre més aviat escurapunyetes, i identificar una persona fleuma d'una altra ferrenya i soferta.
Foteta, fotetis, persona inclinada a burlar-se de la gent, que a tot troba raó per fer una gràcia.
Es diu a (d')una persona que se sol burlar de la gent.