Paremiologia catalana comparada digital

A la quinta forca

94 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1930.

A la quinta forca

38 fonts, 1968.
Molt lluny.
Sinònim: A la quinta punyeta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Reblincades, estrebades i carns esqueixades», p. 84. Editorial Gregal.
A més no haurien d'anar a comprovar danys a la quinta forca.
Cabré, Jaume (1995): Avui «Enraonar. 'La baleine qui rit'», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: V. A la quinta hòstia.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 241. Autoedició.
Candela (2019): «https://twitter.com/esa_candela/status/1119619975378030592». Twitter.
Aquesta es refereix a la cinquena forca de la ciutat de Barcelona, que estava molt lluny de la ciutat, on ara hi ha la Meridiana. Les forques estaven a l'entrada de la ciutat.
Candela (2019): «https://twitter.com/esa_candela/status/1119619975378030592». Twitter.
Molt lluny.
Catalunya Ràdio (1994). Catalunya Ràdio.
Locució per indicar un lloc remot, llunyà, isolat o de difícil accés.
Tenen una barraqueta molt ben arreglada, però «quede» a la quinta forca, vora el terme de Senan, passat tot «lo» Reguer.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Adverbis i locucions», p. 76. La Musca.
Quan volem significar que una cosa o algú para molt lluny. Antigament, la forca era una forma habitual d'execució pública. En la mesura que aquesta pena de mort tenia per objecte dissuadir de cometre actes criminals, les execucions solien ser públiques i en llocs estipulats. Així, les forques anaven assenyalant el camí que conduïa a la ciutat, o se n'allunyava: la primera forca, la segona, la tercera... i, és clar, la quinta era la que quedava més lluny (amb més detalls a l'original).
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Molt lluny.
Cursdecatalà.com (2012): Curs de català «Frases fetes». Web.
Confirmat! La «quinta forca» no era la de Trinitat Vella (6,5 km), com es diu arreu —ni les de Montgat (11,8 km), Collserola (6 km), Vallvidrera (7,3 km), Molins de Rei (13,1 km) i Gavarra (8,6 km)— sinó les forques de Castelldefels (21,2 km).
Veg. http://chimisanas.cat/forques.pdf.
Font: 242.
Efemèrides d'Arquitectura (2021): «https://twitter.com/efemarq/status/1447261265529823232». Twitter.
Quan una cosa és a la quinta forca vol dir que és molt lluny. Al s. XIX ja es deia, però tot i que hi ha una versió "oficial" del seu origen, en realitat el seu origen és un misteri.
Efemèrides d'Arquitectura (2022): «https://twitter.com/efemarq/status/1567118549700820992». Twitter.
Molt lluny.
S'estan a la quinta forca | Vés-te'n a la quinta forca!
Equivalent en castellà: En el quinto pino.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Forca», p. 121. Enciclopèdia Catalana.
Molt lluny.
Han comprat un pis a la quinta forca; per anar a l'oficina perdran més d'una hora diària / S'estan a la quinta forca / Vénen de la quinta forca.
Sinònim: A la quinta punyeta, a l'altra part de món, a la fi del món, allà on sant Pere va perdre l'espardenya, a les quimbambes.
Font: R-M / EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Lluny». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: V. A la conca de Tremp.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Conca», p. 69. Editorial Pòrtic.
Molt lluny.
Han escrit des de la quinta forca.
Sinònim: A la conca de Tremp | A la fi del món | A les quimbambes | A la quinta punyeta | Deu llegües [lleugues] lluny.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Forca», p. 110. Editorial Pòrtic.
Facebook (2022): «No perdem les nostres paraules». Facebook.
Que és molt lluny.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Fa referència a les forques dels penjats. N'hi havia una de situada al barri de la Trinitat de Barcelona, dalt d'un turó, conegut amb el nom de «turó de les forques». Habitualment, els que s'encarregaven de recollir els cossos de les diferents forques passaven per quatre llocs diferents de forques i la cinquena era la de la Trinitat, que, per ser la més llunyana, tothom anomenava «la quinta forca», en el sentit de llunyania.
Giménez i Fajardo, Toni (2020): Ars Brevis, 26 «Etimologies paremiològiques - https://raco.cat/index.php/ArsBrevis/article/download/388376/481874/», p. 75. Universitat Ramon Llull.
Un lloc exòtic i llunyà.
Giralt, Josep M (2019): «https://twitter.com/Jepetgi/status/1139469843307073536». Twitter.
Un lloc exòtic i llunyà.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Guasch, Núria (2019): «https://twitter.com/NuriaGuaschSole/status/1139518187597438976». Twitter.
Origen: 1910. Literalment, 'al mig d'enlloc'
És un poble horrible a la quinta forca = It's a ghastly little town in the middle of nowhere. És un poble horrible a la quinta forca.
Sinònim: A la quinta punyeta | On sant Pere va perdre l'espardenya.
Equivalent en anglès: In the middle of nowhere.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «I», p. 99. Parcir Edicions Selectes.
No vam poder passar amb el cotxe, la vam haver de deixar a la quinta forca i anar-hi a peu.
Jou Codorniu, Hermínia (1996): Avui «Bústia. Moure's pel Poblenou», p. 4. L'Avui / El Punt Avui.
I per això no ens ha d'estranyar que, un cop acabades les guerres, se'ls enviés a l'Àfrica, a Sicília, a la segona i tercera penínsules mediterrànies, a la quinta forca.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 15. Guerrers i bandolers», p. 174. Editorial Pòrtic.
El poble dels meus avantpassats és a la quinta forca.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 16. Llibres de l'Index, S.A..
Locucions populars.
El poble dels meus avantpassats és a la quinta forca.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Vaja, que tnim notícia abans del darrer preparat d'una determinada casa comercial amb seu a la quinta forca que el formatge de cabra artesà que preparen a dues passes de casa.
Murgadas, Francesc (1997): Avui «Proposar. Fent salivera», p. 64. L'Avui / El Punt Avui.
Molt lluny.
Ens van dir que l'ermita era a la vora, però vam tardar tres quarts d'hora a arribar-hi. Era a la quinta forca!
Sinònim: A l'altre cap del món; On sant Pere va perdre l'espardenya.
Equivalent en castellà: Al cabo (o Al fin) del mundo; Donde Cristo dio las tres voces; En el quinto pino.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «forca». Editorial Barcanova.
Lluny.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 39. Editorial Millà.
Molt lluny.
Sinònim: Veg. A l'altra part de món.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 27. Edicions 62.
Un lloc exòtic i llunyà.
Riera, Montse (2019): «https://twitter.com/mrm731/status/1142790141565689857». Twitter.
Molt lluny.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Llocs i accidents geogràfics. Posició», p. 53. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 19. Edicions Víctor.
Sastre, Jaume (2022): «https://twitter.com/vagadefam/status/1480397384224026626». Twitter.
Però lo pitjor de tot no és lo que dius sinó que te'n vas a escampar la boira a la quinta forca.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - V», p. 194. Edicions Proa.
Quins farts de fotre marrades i més marrades, que no sabies mai on cony eres: quatre cases aquí, quatre allà, a la quinta forca, i totes deien que eren del mateix poble.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 262. Edicions Proa.
Lloc: Mallorca.
Sureda, Xesca (2016): Biaix. Treballam la llengua i la literatura catalanes «Locucions i frases fetes - http://biaix.blog.cat/2016/12/15/locucions-i-frases-fetes/». Blogger.
TV3 (2011): Divendres - Paraules en ruta «L'oli i les frases fetes - https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/L'oli-i-les-frases-fetes/video-amp/3426890/». TV3.
Molt lluny.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. A», p. 60. Tàndem Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

La quinta forca

10 fonts, 1930.
És representat com a ponderatiu de la distància, i suposat com un lloc extraordinàriament llunyà i apartat. Aquesta frase té el seu origen en els costums medievals barcelonins, en què la gent era portada a la forca per un tres i no res, deixant que els cossos es podrissin. Més detallat a l'original.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El cinc», p. 98. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en castellà: El quinto infierno, los quintos infiernos.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 139. Editorial Pòrtic.
Quan diem que una cosa o un lloc està a la quinta forca volem dir que està molt lluny. A principis del segle XIX hi havia quatre forques a Barcelona on hi penjaven els delinqüents condemnats a pena capital. Se'n va fer una cinquena fora de les muralles de la ciutat, al turó de la Trinitat, que en aquells temps era un indret molt llunyà, i per això s'associa la quinta forca amb un lloc molt llunyà.
La raó de posar les forques a camins de molta confluència era per avisar del que podia passar si no es complien les lleis. L'ús de les forques a Barcelona va ser una pràctica habitual fins el 1832.
Font: Conèixer BCN.
Batut de coco (2017): Batut de coco «Origen de 20 expressions i frases fetes - https://batutdecoco.blogspot.com/2017/01/origen-de-20-expressions-i-frases-fetes.html». Blogger.
«A la quinta forca» és una dita catalana ben coneguda: quan una cosa és a la quinta forca vol dir que és molt lluny. Al s. XIX ja es deia, però tot i que hi ha una versió «oficial» del seu origen, en realitat el seu origen és un misteri (més detalls a l'original).
Efemèrides d'arquitectura (2022): «https://twitter.com/efemarq/status/1567118549700820992». Twitter.
Sinònim: V. Les quimbambes.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Quimbambes», p. 187. Editorial Pòrtic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «Q 84», p. 516. Columna Edicions.
Era un dels punts on s'ajusticiaven els malfactors, al límit de la ciutat de Barcelona.
Hernàndez, Sergi (2021): Betevé «La quinta forca - https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-la-quinta-forca/». Barcelona Televisió (Betevé).
Molt lluny.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Forca f.», p. 167. Edicions 62.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Lloc molt allunyat.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions substantives», p. 67. Tàndem Edicions.

Anar a la quinta forca

6 fonts, 1993.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Àlex (2023): «https://twitter.com/alexsnclmnt/status/1659595062970396672». Twitter.
Significa 'anar molt lluny'! A Barcelona hi havia moltes forques. [...] Perquè les forques, antigament, eren els espais visibles on es penjaven els condemnats d'un delicte. La seva execució i exposició públiques servien com a advertència per a tots aquells que hi passaven per davant. Bé, la cosa és que sembla que hi havia unes quantes forques a Barcelona, i la «cinquena» forca estava moooooolt lluny, als afores de la ciutat.
La Incorrecta (2022): Catalanament «Deu orígens de dites populars - https://rodamots.cat/wp-content/uploads/2022/06/catalanament_110-112.pdf», p. 110.
Sí, això vol dir haver d'anar molt lluny, i és una expressió inequívocament barcelonina. A principis del segle XIX, a Barcelona hi havien quatre forques per ajusticiar els condemnats. I com que no donaven l'abast, en van instal·lar una cinquena als territoris que avui són la Trinitat Vella. Com que quedava extramurs i el trajecte era llarg, va fer fortuna l'expressió "la quinta forca" per referir-se a un indret molt llunyà.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Martín, Ricard (2022): Timeout «16 expressions d'argot local que tot barceloní hauria de conèixer - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/15-expressions-dargot-local-que-tot-barceloni-hauria-de-coneixer-080420-010722». Web.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Moviment». Blogger.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 75. Seuba Edicions.
Al XIX, a Barcelona hi havien quatre forques per ajusticiar els condemnats. La cinquena es va col·locar a la Trinitat Vella, fora dels murs de la ciutat... i massa allunyada del centre.
Timeout (2023): «https://www.instagram.com/p/CnpcrIwsaM3/?igshid=MDJmNzVkMjY%3D». Instagram.

Engegar a la quinta forca

5 fonts, 1977.
Quan volem desfer-nos d'algú que ens treu de polleguera, no l'enviem a fregir espàrrecs, sinó que l'engeguem a dida, a passeig, a la quinta forca, a tomar vent...; o bé l'enviem a pastar fang.
Sinònim: Engegar a dida | Engegar a passeig | Engegar a tomar vent | Enviar a pastar fang.
Badia i Pujol, Jordi (2020): Ras i curt «Deu frases fetes que semblen catalanes però no ho són - https://www.vilaweb.cat/noticies/deu-frases-fetes-que-semblen-catalanes-pero-no-ho-son/». Vilaweb.
Equivalent en castellà: Mandar a escardar cebollinos.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 93. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Engegar a la fresca, a fregir espàrrecs, a fregar, a pastar fang, a passeig.
Equivalent en castellà: Mandar a paseo, Al cuerno, A escardar cebollinos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 97. Editorial Diàfora.
Fer verd: segar, o arrencar, herba o fullam tendres per als animals | Passar la barca: Dita a Peramola. Fa referència a la desapareguda barca de Tragó, instal·lada per a comunicar els dos cantons del riu Segre quan no hi havia la palanca, com hi ha ara, ni transport d'automoció.
Sinònim: A mi me l'allargues! | Aire! | Aire, que vol dir vent! | Au, cap a Gavarra (o cap a Tarragona), que tot l'any hi fa un bon sol | Aviar a passar serres | Bon vent i barca nova | Fer botifarra (o pam-i-pipa) | Fer passar la porta | Que et bombin!
Equivalent en castellà: Mandar a freír espárragos (o a hacer gárgaras, o al cuerno) | Cagarse en la madre que lo parió | Cerrar (o dar con) la puerta en las narices | Despedir (o echar) con viento fresco | Hacer un corte de mangas | ¡Vete a la porra!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «194», p. 62. Garsineu Edicions.
Foragitar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Mals tractes: donar-los», p. 98. Edicions 62.

Ser a la quinta forca

5 fonts, 2010.
Molt enfora.
Lloc: Ferreries.
Ajuntament de Ferreries (2022): Ajuntament de Ferreries «Solucionari L'art de les frases fetes - http://www.ajferreries.org/documents/documents/7228docpub.pdf». Web.
Vol dir ser lluny, i una de les teories diu fa referència a les forques d'ajusticiament que hi havia a Barcelona. La quinta forca es trobaria prop de l'actual nus de la Trinitat, força lluny del centre de la ciutat en aquella època.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Àlex (2023): «https://twitter.com/alexsnclmnt/status/1659595124593049600». Twitter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.
Es diu d'un lloc molt llunyà. Prové del temps en què a Barcelona hi havia quatre forques per a penjar-hi els condemnats a mort, on se'ls deixava dies i dies perquè els vianants els veiessin i sabessin que havien de fer bondat si no volien acabar com aquells pobres desgraciats. Fins que la ciutat va decidir aixecar una altra forca —és a dir, la quinta—, al camí que menava cap al Vallès, concretament a la Trinitat. Com que eauqeta forca quedava força lluny de la ciutat, aviat es va fer popular l'expressió.
Sinònim: Entre Tots Sants i Manresa, on hi havia un capellà que es deia Teresa.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «S», p. 110. Edicions de 1984.
La dita ve de les forques que hi havia a Barcelona, al capdavall de la Rambla. La 5 era l'última. Però també es deia a Gandesa, cosa que vol dir que, les dites, viatgen.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Ésser a la quinta forca

4 fonts, 1935.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (Volum III), p. 88.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Relació de refranys barcelonins explicats en altres volums de la present biblioteca. Volum III. Origen i sentit d'alguns proverbis», p. 96. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Usat per a indicar un indret llunyà. Segons l'antiga visió de la justícia, aquesta devia fer-se de manera ben ostensible i aparatosa perquè tant servís de càstig per al delinqüent com d'escarment i exemple per a evitar el delicte. Es refereix a la forca prop de Sant Andreu.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 75. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 59. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 140. Museu Arxiu de Sentmenat.

Enviar a la quinta forca

3 fonts, 1999.
Engegar a un ben lluny.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «E», p. 69. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 79. Autoedició.
Enviar a mal viatge, despedir en males maneres, engegar.
Sinònim: Enviar a florir | Enviar a fregir ous de lloca | Enviar allà on no hi plou | Enviar a Liorna | Enviar a filar | Enviar a filar estopa | Enviar a porgar fum.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Engegar», p. 134. Hora Nova.

Estar a la quinta forca

2 fonts, 1995.
La Universitat Espanyola a Distància ha donat senyals d'estar situada a la quinta forca.
Anglada, Martí (1995): Avui «Tres i no res. Distància», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Estar molt lluny.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Distància», p. 152. Hora Nova.

A la quinta forca / punyeta

1 font, 1995.
Molt lluny.
Font: ME, BS, CL, CR, FX, G, MR, MS, PR, TC, VJ, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 130. Instituto de Estudios Turolenses.

A la quinta hòstia

1 font, 2016.
Molt lluny. Lloc apartat d'una població.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 241. Autoedició.

Anar a parar a la quinta forca

1 font, 1994.
Anar a parar a un lloc imprecís i molt allunyat.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 37. L'Avui / El Punt Avui.

Anar fins a la quinta forca

1 font, 2021.
Lloc: Empordà.
Salvatella, Josep M (2021): Emporda.info «Mar d'amunt. Refranys, dites i frases fetes - https://www.emporda.info/opinio/2021/06/13/refranys-dites-i-frases-fetes-52723436.html». Web.

Arribar a la quinta forca

1 font, 1958.
Otro grupo de modismos plenamente usados en Gerona, si bien no tienen traducción literal en lengua castellana, no son exclusivamente gerundenses, sino propios también de otras regiones catalanas.
Font: DCVB.
Casellas Casademont, Félix (1958): «Modismos gerundenses (aportación a un estudio del habla local) - http://www.revistadegirona.cat/recursos/1958/0005_061.pdf», p. 62. Revista de Girona.

Engegar (algú) a la quinta forca

1 font, 2004.
Expulsar de mala manera, amb paraules despectives o violentes.
Va engegar el seu marit a la quinta forca per desatenció a la llar.
Sinònim: Enviar (algú) a la quinta forca, engegar (algú o alguna cosa) a dida, engegar (algú o alguna cosa) a passeig, engegar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú o alguna cosa) a can Pistraus, vés-te'n a la quinta forca.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Expulsar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Engegar (o enviar) a la quinta forca

1 font, 2000.
Sinònim: Engegar (o enviar) a la pífia | Engegar (o enviar) a passeig | Engegar (o enviar) a dida | Engegar (o enviar) a la fresca | Engegar (o enviar) a fregar | Engegar (o enviar) a pastar fang.
Equivalent en castellà: Mandar (o enviar) al cuerno | Mandar (o enviar) a paseo | Mandar (o enviar) a tomar el fresco | Mandar (o enviar) a escardar | Mandar (o enviar) a escardar cebollinos | Mandar (o enviar) al quinto infierno.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «II. Variantes fraseológicas. 1. Una construcción prefabricada admite la sustitución léxica de algunos de sus componentes (afectan al grupo verbal y nominal)», p. 187. Estudios Románicos.

Engegar [algú] a la quinta forca

1 font, 2008.
Despatxar-lo de mala manera.
Sinònim: Engegar [algú] a fregir raves (o a fer piles, o a fregar, o a dida, o a passeig, etc.).
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Engegar a la quinta forca algú o alguna cosa

1 font, 1996.
Sinònim: v. Engegar a dida algú.
Equivalent en castellà: Mandar a hacer gárgaras a alguien o algo.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 36. Edicions 62.

Enviar (algú) a la quinta forca

1 font, 2004.
Expulsar algú de mala manera, amb paraules despectives o violentes.
S'ha sentit ofès perquè l'han enviat a la quinta forca / Té molt mal geni i és capaç d'enviar qualsevol a la quinta forca.
Sinònim: Engegar (algú) a la quinta forca, enviar (algú) a porgar fum, enviar (algú o alguna cosa) a la merda, enviar (algú o alguna cosa) a passeig, vés-te'n a la quinta forca.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Foragitar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ha pegat a la quinta forca

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. H», p. 223. Consell de Mallorca.

La quinta forca (o la quinta punyeta)

1 font, 1997.
Molt lluny.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Quint -ta adj.», p. 281. Edicions 62.

Més lluny que a la quinta forca

1 font, 2022.
Termes fossilitzats.
Payola, Marga (2022): «https://twitter.com/margapayola/status/1531914046437482496». Twitter.

Més lluny que la quinta forca

1 font, 1994.
Molt lluny (com l'última forca que hi havia a la sortida de Barcelona).
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Ser (una cosa) a la quinta forca

1 font, 2020.
Ser molt lluny.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «F», p. 110. Institut d'Estudis Eivissencs.

Ser, una cosa, a la quinta forca

1 font, 2012.
Ser molt lluny.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.

Trobar-se, una cosa, a la quinta forca

1 font, 1979.
Molt lluny.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «trobar», p. 139. Editorial Millà.

Vés-te'n a la quinta forca

1 font, 2004.
Locució emprada per a engegar algú de mala manera.
Hem insistit molt, si no vols venir, vés-te'n a la quinta forca / Li ha dit que se n'anés a la quinta forca i que no tornés.
Sinònim: Vés-te'n al diable, vés-te'n a fer punyetes, vés-te'n a l'infern, vés-te'n a passeig, engegar (algú) a la quinta forca, enviar (algú) a la quinta forca.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Engegar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ves-te'n a la quinta forca!

1 font, 1984.
Enviar-lo a mal viatge.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. V. Conjugacions vàries», p. 140. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Viure a la quinta forca

1 font, 2014.
Equivalent en esperanto: Li loĝas tie, kien eĉ birdo ne flugas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres expressions | Aliaj esprimoj», p. 34. Associació Catalana d'Esperanto.