Paremiologia catalana comparada digital

Ser un monot

6 recurrències. Primera citació: 1865.

Monot

3 fonts, 1865.
M. Persona que fa gestos semblants als d'un simi.
Equivalent en castellà: Mono.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Monot 1». Editorial Moll.
M. Beneitot.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Monot 2». Editorial Moll.
Mono gros i fornit. Persona que fa gestos semblants als d'un simi.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. M. Monot», p. 67. Autoedició.
Mix, borratxo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Monot», p. 181. Hermanos Espasa, Editores.
Home que fá gestos ó figuras.
Equivalent en castellà: Mono, mona.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Monot», p. 181. Hermanos Espasa, Editores.
Home que fá gestos ó figuras.
Equivalent en llatí: Simius, ii.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Monot», p. 181. Hermanos Espasa, Editores.