Paremiologia catalana comparada digital

Ser un morral

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Morral

3 fonts, 1926.
M. Persona grossera d'enteniment o de tracte.
Ja se sap que tots es senyors són uns morrals, Ignor. 52.
Equivalent en castellà: Morral.
Lloc: or., occ., val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morral 9». Editorial Moll.
Persona de tracte groller, grosser, bast…
Lloc: Bellreguard (Safor).
Borràs March, Jaume (2024): Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor «Paraules en desús. M», p. 51. Ajuntament de Bellreguard.
Persona grossera.
Aquest morral del conseller té la santa barra de dir que els diners que no es gasten en la RTVV es gastaran en escoles i hospitals. Morral, més que morral! A mi em deien morral si anava molt brut: «Vas fet un morral!».
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «M», p. 227. Juli Jordà Mulet.

Ser un morral

3 fonts, 2007.
Lloc: Alcoià-Comtat.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Difícil, mal caràcter. Persona de mal caràcter», p. 711. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Persona molt callada, poc afectuosa.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «M», p. 141. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 65. Edicions Víctor.