Paremiologia catalana comparada digital

Ser un morrotis

4 recurrències. Primera citació: 1926.

Morrotis

3 fonts, 1926.
M. i f. Persona malmirrosa, que sempre fa morros.
Lloc: Ross.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morrotis 1». Editorial Moll.
M. i f. pl. Morros grossos.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morrotis 2». Editorial Moll.
El que fa mala cara.
Lloc: Perpinyà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Morrotis», p. 231. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')una persona taciturna, de mal humor, que fa morros.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 125. Editorial Trabucaire.