Paremiologia catalana comparada digital

Ser un obtús

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Obtús

3 fonts, 1970.
Sinònim: Animal.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Animal», p. 42. Llibres de l'Index, S.A.
Espantat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Obtús 1», p. 15. Edicions Polígrafa.
Totxo, de poc talent.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Obtús 2», p. 15. Edicions Polígrafa.
Insults.
Virgili i Ortiga, JM (2019): «https://twitter.com/ColauRos/status/1221564266349723651». Twitter.

Obtús, obtusa

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que no entén ràpidament les coses, beneita.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «O», p. 130. Editorial Trabucaire.