Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Arbres vells i bons amics no en té qui vol

20 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1915.

Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1046. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Arbre», p. 33. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1920», p. 656. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 562. Edicions 62.

Arbres vells i bons amics, no en té qui vol

3 fonts, 2006.
Sols el temps i el seny ho aconsegueixen.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.1. Arbres i arbusts. Refranys», p. 196. Editorial Moll.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys sobre els arbres: a la fresca de la seua ombra». Web.

Arbres veis i bons amics, no en té qui vol

2 fonts, 1976.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1976): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Tant una cosa com s'altre, és mala d'aconseguir.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 164. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Abres veis i bons amics, / no 'n te qui 'n vol

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VI.- Amics», p. 287. Institut Menorquí d'Estudis.

Abres veis, i bons amics, / no 'n te qui 'n vol

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 285. Institut Menorquí d'Estudis.

Abres vells i bons amics no en té qui vol

1 font, 1993.
Significa que tarda molt un arbre a ser vell i que és molt difícil trobar vertaders amics.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «14 Abres (Arbres)», p. 18. Institut Menorquí d'Estudis.

Arbres veis i bons amics, no en té qui en vol

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 149. Consell de Mallorca.

Arbres vells i bons amics / no en té qui en vol

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arbre», p. 268. Edicions Polígrafa.

Arbres vells i bons amics..., no en té qui vol

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

D'abres, vells i bons amics, no en té qui vol

1 font, 1935.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 15. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

D'arbres vells i bons amics / no'n té qui'n vol tenir

1 font, 1915.
Una i altra variant d'una mateixa referta recollides de viva veu a Canet de Mar. A propósit del mal costum que s'hi nota de malmetre arbres i de la manca de respecte, en general, als animals i a les plantes. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: De vells i d'arbres no'n té qui'n vol.
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

D'arbres vells i bons amics, no'n té qui'n vol

1 font, 1915.
Es el mateix refrany que trobo citat aixís. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: De vells i d'arbres no'n té qui'n vol | D'arbres vells i bons amics, no'n té qui'n vol.
Font: Agricultura, VI, 1.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

De vells i d'arbres no en té qui vol

1 font, 1935.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 15. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

De vells i d'arbres no'n té qui'n vol

1 font, 1915.
Una i altra variant d'una mateixa referta recollides de viva veu a Canet de Mar. A propósit del mal costum que s'hi nota de malmetre arbres i de la manca de respecte, en general, als animals i a les plantes. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: D'arbres vells i bons amics / no'n té qui'n vol tenir.
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.