Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pallardàs

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Pallardàs

2 fonts, 1926.
M. i f. Home o dona ben plantat; minyó o noia ja gran.
El pallardàs, defallent y emborniat per la soleyada, caminava pesadament, Víctor Català (Catalana, vi, 6) | Un paiardàs més alt que un abre de fragata, Ruyra Pinya, i, 135.
Equivalent en castellà: Mozallón.
Lloc: Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic.
Minyó robust, ben fornit.
Lloc: Vic (Osona).