Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pamort

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1999.

Pamort

2 fonts, 1999.
Pamort -a m. i f. A Cerdanya és una persona sense esma, que es deixa portar.
I tu li penses contestar? Ai-uia, quin pamort d'home que tinc!
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. P», p. 323. Edicions Salòria.
Es diu a (d')un home sense nervi, sense energia, sense voluntat, sense iniciativa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 132. Editorial Trabucaire.

Pamort -a

1 font, 2024.
(dial.) (vulg.) orc -a, sorrut -da, eixut -a, encantat -da.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. P», p. 160. Autoedició.

Ser un pamort

1 font, 2011.
Amb aquesta expressió es designen a Cerdanya els individus mandrosos i ganduls.
Quina clica de pamorts!
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Dites populars. Frases fetes», p. 516. Edicions Salòria.