Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pantigana

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Pantigana

3 fonts, 1926.
F. fig. Home mancat de gràcia, d'habilitat.
Lloc: Segarra, Urgell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pantigana 3». Editorial Moll.
Home mancat de gràcia, d'habilitat.
Lloc: Segarra, Urgell.
Serrano i Bonell, Ramon (1992): Carrilet, 99 (1/7/1992) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «p»», p. 15. Revista Carrilet.
Es diu a (d')un home mancat d'habilitat i de gràcia. En sentit propi, la pantigana és un llagost gros.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 132. Editorial Trabucaire.