Paremiologia catalana comparada digital

Ser un papagai

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Papagai

2 fonts, 1926.
M. fig. Persona molt xerradora.
Equivalent en castellà: Papagayo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Papagai o papagall 2». Editorial Moll.
Es diu a (d')una persona molt parlaire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 133. Editorial Trabucaire.

Ser un «papagallu»

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «DITES DE TOT ARREU SENTIDES A DIR A CADAQUES», p. 62. Editorial Joventut.

Ser un papagai

1 font, 1987.
Aplicat a persones que xerren sense solta ni volta.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cacatua», p. 57. Editorial Millà.