Està bé la cuina a baix

22 recurrències en 13 variants.

1. Bé estan es fogons d'alt i sa cuina abaix (1996, 1 font)

Donar per bona una qüestió, amb tal de no discutir més.

Lloc: S'Arenal.

Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 110 «Espigolant dins l'antigor (X). Refranys», p. 32. S'Unió de S'Arenal.

3. Bé estan, es fogons dalt i sa cuina baix! (1984, 1 font)

Donar sa raó, per no discutir.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. B. Variats», p. 28. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

4. Està bé la cuina a abaix, que no cal pujar escales (o per no haver de pujar escales) (1997, 1 font)

Equivalent en castellà: La cocina abajo, que no hay que subir escaleras.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Baix», p. 26. Edicions 62.

5. Està bé la cuina a baix (1979, 3 fonts)

S'usa en sentit ponderatiu per dir que una persona o cosa (espec. una dona) és bonica, atractiva, ben feta.

Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cuina», p. 75. Editorial Pòrtic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3913», p. 407. Columna Edicions.

Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.

Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 9. Editorial Millà.

7. Està bé la cuina a baix que no cal pujar escales (1985, 1 font)

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 84. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

8. Està bé la cuina a baix, i es menjador davall s'escala (1999, 2 fonts)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

S'usa per dir amb certa expressió d'impaciència que està bé allò que un altre diu, que no en parlem més.

Sinònim: Està bé la cuina a baix, per no haver de pujar escales (o que no cal pujar escales) | Està bé sa cuina baix, i es rebost davall s'escala.

Lloc: Menorca.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 317. Edicions 62.

9. Està bé la cuina a baix, per no haver de pujar escales (o que no cal pujar escales) (1999, 1 font)

S'usa per dir amb certa expressió d'impaciència que està bé allò que un altre diu, que no en parlem més.

Sinònim: Està bé la cuina a baix, i es menjador davall s'escala | Està bé sa cuina baix, i es rebost davall s'escala.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 317. Edicions 62.

10. Està bé la cuina a baix, que no cal pujar escales (1988, 5 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La peresa», p. 61. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Sobre l'organització de la casa; cal separar la cuina de les habitacions.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 76. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 42. Editorial Millà.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 104. Museu Arxiu de Sentmenat.

12. Està bé sa cuina baix, i es menjador davall s'escala (1993, 1 font)

S'usa per a dir amb certa expressió d'impaciència que està bé allò que un altre diu, que hi estem conformes, que no en parlem més (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «815 Cuina», p. 117. Institut Menorquí d'Estudis.

13. Està bé sa cuina baix, i es rebost davall s'escala (1993, 2 fonts)

S'usa per dir amb certa expressió d'impaciència que està bé allò que un altre diu, que no en parlem més.

Sinònim: Està bé la cuina a baix, per no haver de pujar escales (o que no cal pujar escales) | Està bé la cuina a baix, i es menjador davall s'escala.

Lloc: Menorca.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

S'usa per a dir amb certa expressió d'impaciència que està bé allò que un altre diu, que hi estem conformes, que no en parlem més (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «815a Cuina», p. 117. Institut Menorquí d'Estudis.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte