Paremiologia catalana comparada digital

Ser un passota

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Passota

3 fonts, 1997.
Diferents maneres de qualificar algú.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. Paraules velles, paraules modernes. Mots moderns», p. 401. Editorial Gregal.
Persona desinteressada per les normes de la vida de la societat tradicional, que manté actituds àcrates, que viu en la marginació (consumint drogues i participant en idees o mitjans contraculturals).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Passota m. o f.», p. 249. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona que es desentén de tot, que passa de tot.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 134. Editorial Trabucaire.

Ser un passota

2 fonts, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 90.
Preocupar-se molt poc, inhibir-se; en l'argot més actual, ser un passota.
Sinònim: Tirar-se una cosa a l'esquena.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Esllomats i encarcarats que s'eixonen», p. 91. Editorial Gregal.