Met. Lo qui falta absolutamènt á cualsevol cosa que devia executar.
Equivalent en castellà: Pecador.
Ser un pecador
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Pecadòr, ra
1 font, 1839.
S. m. y f. Lo qui peca, ó está subjècte á pecar.
Equivalent en castellà: Pecador.
S. m. y f. Lo qui peca, ó está subjècte á pecar.
Equivalent en francès: Pécheur.
Met. Lo qui falta absolutamènt á cualsevol cosa que devia executar.
Equivalent en francès: Pécheur.
S. m. y f. Lo qui peca, ó está subjècte á pecar.
Equivalent en italià: Peccatore.
Met. Lo qui falta absolutamènt á cualsevol cosa que devia executar.
Equivalent en italià: Peccatore.
Met. Lo qui falta absolutamènt á cualsevol cosa que devia executar.
Equivalent en llatí: Delinquens.
Met. Lo qui falta absolutamènt á cualsevol cosa que devia executar.
Equivalent en llatí: Peccator.
S. m. y f. Lo qui peca, ó está subjècte á pecar.
Equivalent en llatí: Peccator.
Pecadòra
1 font, 1839.
S. f. fam. Ramèra.