M. i f. Persona pesada, sobretot per la seva xerrameca. És terme d'argot.
Veig que se m'acosta un pelma i em marca que no me'n vagi de la mui, Coromines Presons 170.
Equivalent en castellà: Pelma.
Ser un pelma
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Pelma
3 fonts, 1926.
Dropo.
Lloc: Val.
Es diu a (d')una persona pesada, avorrida.
Pelmàs
1 font, 1970.
Totxo, pesat.
Y vostè ignora, pelmàs… (La Chustisia, 27).