Paremiologia catalana comparada digital

Ser un perro

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Perro

1 font, 1926.
M. (castellanisme) Nom insultant que s'aplicava sobretot a sarraïns, heretges i soldadesca enemiga.
Los perros ho possehexen, Quar. 1413, 195 | Que yo no'n mate algú de aquests perros de moros, Tirant, c. 92 | Perro fill de gos engendrat en mala secta, Tirant, c. 318.
Adj. Enfadat i penedit d'haver dit, fet o deixat de fer alguna cosa.
Després d'haver-ho dit, estic perro.
Lloc: Maestrat.