Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pillard

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Pillard

3 fonts, 1926.
M. i f. i adj. Pillet.
Ma mare… me fa filar cap al mas:—Que t'hi torni a veure, pillart, cap a la bassa!, Mn. Blazy (Rev. Cat. ii, 272).
Lloc: pir-or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pillard, -arda 2». Editorial Moll.
M. i f. i adj. Noi o noia gran; xicotàs.
Baixà ab quatre gambadas un pillart com un sant Pau, Genís Quadros 177.
Equivalent en castellà: Rapaz | Muchacho.
Lloc: pir-or, or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pillard, -arda 3». Editorial Moll.
Astut, lladregot.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pillard 1», p. 317. Edicions Polígrafa.
Vailet.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pillard 2», p. 317. Edicions Polígrafa.
Hi ha també els lladres, que no creen riquesa sinó que s'apropien indegudament de la d'altri. Ells solen ser vius, eixerits i busquen totes les maneres de procedir i totes les ocasions.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Uns mots preliminars», p. 14. Editorial Trabucaire.

Pillard, pillarda

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que es dedica al pillatge, a robar. Antigament era el servent d'un cavaller la feina del qual era de recollir les despulles dels vençuts. EL mot és d'origen francès i és format sobre el verb «piller».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 138. Editorial Trabucaire.

Pillardàs

1 font, 1970.
Vailet gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pillardàs», p. 317. Edicions Polígrafa.