Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pinyol

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pinyol

4 fonts, 1926.
M. Coit.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pinyol 10». Editorial Moll.
Punt més difícil o més brillant d'un esforç, d'una demostració.
Equivalent en castellà: Don de pecho.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 177. Editorial Pòrtic.
Persona que és un poquet perduda.
Riteta està feta un pinyol, té els xiquets abandonats i ella de festa en festa!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 263. Juli Jordà Mulet.
Nota aguda i sostinguda que dóna un cantant.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 56. Curbet CG Edicions.

Ser un pinyol

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 65. Edicions Víctor.