Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pinyol

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pinyol

4 fonts, 1926.
M. Coit.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pinyol 10». Editorial Moll.
Punt més difícil o més brillant d'un esforç, d'una demostració. [Nota meva: segurament volia referir-se a «do de pecho»].
Equivalent en castellà: Don de pecho (sic).
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 177. Editorial Pòrtic.
Persona que és un poquet perduda.
Riteta està feta un pinyol, té els xiquets abandonats i ella de festa en festa!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 263. Juli Jordà Mulet.
Nota aguda i sostinguda que dóna un cantant.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 56. Curbet CG Edicions.

Ser un pinyol

2 fonts, 2007.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Dolent, roí», p. 713. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. I. Comportament. Comportament. Entremaliat», p. 736. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 65. Edicions Víctor.