Paremiologia catalana comparada digital

Ser un ploraire

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Ploraire

2 fonts, 1970.
Persona llogada per a plorar en els enterraments.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ploraire 2», p. 341. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Ploraner.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 140. Editorial Trabucaire.

Plorayre

1 font, 1805.
Qui sempre s' lamenta.
Equivalent en castellà: Guacharo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plorayre», p. 203.
S. m. qui plora mòlt ó facilment.
Equivalent en castellà: Lloron.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plorayre», p. 203.
Qui sempre s' lamenta.
Equivalent en llatí: Eiulator.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plorayre», p. 203.
S. m. qui plora mòlt ó facilment.
Equivalent en llatí: Lacrymosus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plorayre», p. 203.