M. i f. Ploracossos.
Set per part, tots en filera, plorayres descapussats, doc. a. 1740 (Aguiló Dicc.) | Que el ploren los plorayres y que l'enterren los capellans, cançó pop. (ap. Briz Cans. v, 113).
Ser un ploraire
7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.
Ploraire
3 fonts, 1926.
Persona llogada per a plorar en els enterraments.
Sinònim: Ploraner.
Plorayre
1 font, 1805.
Qui sempre s' lamenta.
Equivalent en castellà: Guacharo.
S. m. qui plora mòlt ó facilment.
Equivalent en castellà: Lloron.
Qui sempre s' lamenta.
Equivalent en llatí: Eiulator.
S. m. qui plora mòlt ó facilment.
Equivalent en llatí: Lacrymosus.