Paremiologia catalana comparada digital

Ser un ploraner

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Ploraner

2 fonts, 1907.
M. Ploracossos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ploraner, -era 2». Editorial Moll.
Sinònim: Llorón (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. LL», p. 83. Baguñá, editor.

Ploranera

2 fonts, 1926.
F. Dona que es llogava per a plorar en els enterraments.
Equivalent en castellà: Plañidera.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ploranera 1». Editorial Moll.
La dona que es lloga per anar a plorar en els enterraments.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ploranera», p. 341. Edicions Polígrafa.

Ploraner, ploranera

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que plora fàcilment i sovint.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 140. Editorial Trabucaire.

Ploraneres

1 font, 2018.
Dones que es llogaven per plorar en els enterraments.
Sinònim: Ploracossos.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Ulls que miren però que també ploren i quan dormim es clouen», p. 278. Editorial Gregal.