Paremiologia catalana comparada digital

Ser un renegat

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Renegat

2 fonts, 1926.
Rateta, reflectiment que un mirall fa del sol, en llenguatge infantil; els nois grandets fan que els més menuts empaitin amb un bastó o escombra aquella «rateta», fent-los creure que «empaiten el renegat».
Lloc: Manresa.
Font: Griera Tr.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…

Renegat, renegada

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que renuncia a la seva religió, al seu credo polític. EL mot és de la família del verb «renegar», que prové de «negar», francès «nier», i ja era utilitzat per Ramon Llull, que escrivia: «los crestians que són entre los sarrayns… descreen la santa fe cathòlica e reneguen».