Paremiologia catalana comparada digital

Ser un renyoc

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1978.

Renyoc

6 fonts, 1978.
Un «renyoc», a l'Empordà, és un caganiu, és a dir, el més petit de la casa, però també es diuen així les cries petites d'animals.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Miscel·lània. Renyoc», p. 127. Cossetània Edicions.
Adj. El més petit d'una cria, d'una fillada, d'una casa.
Lloc: Cadaqués, Baix Empordà.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. R», p. 96. Diputació Provincial de Girona.
Adj. El més petit d'una colla de germans. DCVB: El més petit d'una cria, d'una fillada, d'una casa.
Lloc: Cadaqués, Baix Empordà.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «R», p. 105. Parsifal Edicions.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Sinònim: Renoc.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «R», p. 152. Editorial Trabucaire.

Un renyoc

1 font, 2012.
Diem que són poca-cosa tots aquells que tenen una constitució física desnerida, que tenen poc esperit, o que es deixen manar per tothom, els que són de poca voluntat. Dels primers de quiens referim en diem…
Sinònim: Un titirulit.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels poca-cosa», p. 56. Brau Edicions.