Paremiologia catalana comparada digital

Ser un sàtir

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Sàtir

3 fonts, 1926.
M. fig. Home lasciu.
Equivalent en castellà: Sátiro.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sàtir». Editorial Moll.
Monstre mig home mig cabra.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sàtir», p. 64. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un home sexualment morbós, d'instints luxuriosos, que procura satisfer-se mitjançant la violència.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «S», p. 156. Editorial Trabucaire.