Paremiologia catalana comparada digital

Ser un sàtir

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Sàtir

4 fonts, 1926.
(arc.) (cult.) Semideu silvestre, company de Bacus, donat a la lascívia; home lúbric, morbosament luxuriós.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. S», p. 192. Autoedició.
M. fig. Home lasciu.
Equivalent en castellà: Sátiro.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sàtir». Editorial Moll.
Monstre mig home mig cabra.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sàtir», p. 64. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un home sexualment morbós, d'instints luxuriosos, que procura satisfer-se mitjançant la violència.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «S», p. 156. Editorial Trabucaire.

Sátiro

1 font, 1865.
Deshonest.
Equivalent en castellà: Sátiro.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sátiro», p. 554. Hermanos Espasa, Editores.
M. mit. Mónstruo mitj home y mitj dona, que presidia en los boscos.
Equivalent en castellà: Sátiro.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sátiro», p. 554. Hermanos Espasa, Editores.
M. mit. Mónstruo mitj home y mitj dona, que presidia en los boscos.
Equivalent en llatí: Satirus, i.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sátiro», p. 554. Hermanos Espasa, Editores.
Deshonest.
Equivalent en llatí: Satyrus, i.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sátiro», p. 554. Hermanos Espasa, Editores.