Paremiologia catalana comparada digital

Ser un sacre

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Sacre

2 fonts, 1926.
M. fig. Persona astuta i poc digna de confiança.
Creuran vostès que'l sacre del notari es fea dur d'orella, Rond. de R. Val. 83 | Ya són bons sacres!, Martí G., Tip. mod. i, 5.
Equivalent en castellà: Taimado | Zorro.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «2 Sacre 4». Editorial Moll.
Sinònim: Brivall | Bergant | Entremaliat | V. Consagrat.
Lloc: Catalunya del Nord.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «S», p. 155. Editorial Trabucaire.

Ser un sacre

1 font, 2012.
Lloc: Ontinyent, La Costera, Ribera Baixa.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Astut, astúcia», p. 699. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Dolent, roí», p. 713. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.