De gustos refinats, també en el menjar (de Sybaris, antiga ciutat de la Itàlia meridional famosa pels seus luxes excessius).
Ser un sibarita
5 recurrències. Primera citació: 1997.
Sibarita
2 fonts, 1997.
Adj. m. i f. Dit de la persona de gustos refinats, donat als refinaments d'una vida regalada i que s'envolta d'una comoditat i d'un luxe excessius.
Equivalent en alemany: Sybaritisch (adj.); Sybarit -in (m. f.).
Adj. m. i f. Dit de la persona de gustos refinats, donat als refinaments d'una vida regalada i que s'envolta d'una comoditat i d'un luxe excessius.
Equivalent en anglès: Sybaritic (adj.); Sybarite (m. f.).
Adj. m. i f. Dit de la persona de gustos refinats, donat als refinaments d'una vida regalada i que s'envolta d'una comoditat i d'un luxe excessius.
Equivalent en castellà: Sibarita.
Adj. m. i f. Dit de la persona de gustos refinats, donat als refinaments d'una vida regalada i que s'envolta d'una comoditat i d'un luxe excessius.
Equivalent en francès: Sybarite.