Paremiologia catalana comparada digital

Ser un somicaire

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Somicaire

3 fonts, 1978.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Es diu a (d')una persona que somica, que plora, que es plany, sobretot si és una criatura, per tal de fer-li'n retret.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «S», p. 158. Editorial Trabucaire.

Ser un somicaire

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un lloraduelos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 253. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ser un lloriqueador.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 253. Editorial Diàfora.

Somicayre

1 font, 1865.
M. Plorayre.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Somicayre», p. 609. Hermanos Espasa, Editores.