Paremiologia catalana comparada digital

Ser un tafarra

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Tafarra

1 font, 1926.
F. fig. Cosa feta grosserament, que apareix amb mal aspecte dins un conjunt.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tafarra 4». Editorial Moll.
Home vanitós, presumit.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tafarra 6». Editorial Moll.

Tafarra!

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Insult. Insultar i maleir. Expressions usades com a insult», p. 636. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.