Paremiologia catalana comparada digital

Ser un tafurer

4 recurrències. Primera citació: 1926.

Tafurer

3 fonts, 1926.
M. Tafur, jugador d'ofici i fraudulent.
Que alcun tafurer alcavot o tinent amiga… no sia acollit en la dita confraria, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli, 136).
Equivalent en castellà: Tahur.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tafurer 1». Editorial Moll.
M. Embolicador; malmesclador.
Equivalent en castellà: Entrometido | Embaucador.
Lloc: Eiv.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tafurer 2». Editorial Moll.
El jugador.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tafurer», p. 11. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un jugador d'ofici que actua fraudulentament.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «T», p. 159. Editorial Trabucaire.