Paremiologia catalana comparada digital

Ser un tio

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1887.

Ser un tio

1 font, 1887.
És un qualsevol, un poca cosa.
Arabia i Solanas, Ramon (1887): Miscelánea Folk-lórica «Respostas al interrogatori folk-lorich: 4.Tortosa», p. 169. José J. de Olañeta, Editor.

Tio

1 font, 1970.
Tractament que es dóna a les persones desconegudes i de condició modesta.
Tio, què portes?
Lloc: Calaceit, Rossell, Alberic.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tio 12», p. 98. Edicions Polígrafa.
Nin aprofitat. Es diu també a algun bergant molt aprofitat.
Lloc: Manacor.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tio 13», p. 98. Edicions Polígrafa.
Persona perversa. En aquesta expressió es fa referència a un pare o una mare roïns i també a qualsevol en sentit de pillo, tunant i malintencionat.
Vaigue un tio!
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tio 14», p. 98. Edicions Polígrafa.
Home rústic.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tio 15», p. 98. Edicions Polígrafa.
Quan un home o una dona s'han quedat fadrins i tenen certa edat.
Lloc: Pego.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tio 8», p. 98. Edicions Polígrafa.