Ser un traïdor

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Traïdor

2 fonts, 1926.

M. i f. i adj. Que fa traïció.

Home ha poder… de esser luxuriós e traydor e fals, Llull Cont. 322, 10 | Sia encoregut per fals bare e traidor, doc. a. 1452 (Miret Templers 574) | Ja que has volgut, traidor, agraviar-la, Canigó ii.

Equivalent en castellà: Traidor.

Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.

No us en fieu: són gent traïdora.

Equivalent en alemany: Verräterisch (adj.); Verräter -in (m. f.).

Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.

No us en fieu: són gent traïdora.

Equivalent en anglès: Treacherous (adj.); traitor, betrayer (m.); traitress, betrayer (f.).

Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.

No us en fieu: són gent traïdora.

Equivalent en castellà: Traidor -ra.

Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.

No us en fieu: són gent traïdora.

Equivalent en francès: Traïtre traïtresse.

Traïdor, -ora

1 font, 2008.

S'hi troba amb l'accepció normal de persona que comet traïció.

… una traidora de dona m'ha presa sa bossa que hi duia es diners (XI, 33).

Lloc: Mallorca.

De vegades, sobretot referit a les heroïnes de les «rondaies», el significat del mot és el de polissona o deixondida, denotant la simpatia del narrador cap a elles.

[el Rei] … no se poria casar en no esser amb aquella fadrineta; però sa gran traidora no li volia dir de qui era fia, i ell, que no ho hagués aclarit, per cap vent del món s'hi poria casar (II, 21).

Lloc: Mallorca.

Traïdor, traïdora

1 font, 1999.

Es diu a (d')una persona que traeix els amics, un grup polític, etc.