M. i f. i adj. Que fa traïció.
Home ha poder… de esser luxuriós e traydor e fals, Llull Cont. 322, 10 | Sia encoregut per fals bare e traidor, doc. a. 1452 (Miret Templers 574) | Ja que has volgut, traidor, agraviar-la, Canigó ii.
Equivalent en castellà: Traidor.
Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.
No us en fieu: són gent traïdora.
Equivalent en alemany: Verräterisch (adj.); Verräter -in (m. f.).
Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.
No us en fieu: són gent traïdora.
Equivalent en anglès: Treacherous (adj.); traitor, betrayer (m.); traitress, betrayer (f.).
Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.
No us en fieu: són gent traïdora.
Equivalent en castellà: Traidor -ra.
Adj. m. i f. Que traeix, que fa traïció.
No us en fieu: són gent traïdora.
Equivalent en francès: Traïtre traïtresse.