M. i f. Persona que trafegueja molt però malament, amb massa pressa.
Lloc: Tortosa.
Ser un trafegot
3 recurrències. Primera citació: 1926.
Trafegot
1 font, 1926.
M. i f. Persona que porta trafecs o negocis bruts.
Lloc: Empordà, Tarr.
Dona amistançada.
Vaig pensar que coneixia aquella dona com a trafegot del seu fill, i… es sentia contrariat de topar-se amb ella, Oller Febre, ii, 271.
Equivalent en castellà: Lío.
Lloc: Barc.